Després de llegir el catastròfic i tràgic
llibre de la Explosión del periodismo,
he començat a veure el panorama periodístic amb cert temor i respecte. Tot i
això, considero que el fet que el periodisme com a professió estigui passant
per un moment de decadència és quelcom inevitable, ja que tot té els seus
moments àlgids i, conseqüentment, el seu declivi. Per tant, tenint en compte que
tota crisi és transitòria, ara tenim la oportunitat de canviar les coses i
tornar a ascendir. Per fer-ho, considero que és important la figura d'un
periodista innovador que modeli un nou sistema que s'adeqüi a la societat i a
les necessitats del moment present.
Futur incert… Somnis impossibles
- PAULA
- I per què no lluitar pels nostres somnis? Pels nostres propòsits? Jo no ho he fet. Als tres anys perruquera, als quatre dona de fer feines i als cinc... astronauta. Des de ben petita ja tinc el desig de viatjar més enllà d’allò conegut, de veure, no tant sols món, sinó univers: explorar el que no ha vist ningú, volar dins d’una nau especial, caminar per la lluna, veure els anells de Saturn, viatjar a galàxies desconegudes... Em presentaré: em dic Paula Pedrero i ara per ara estic estudiant primer de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. No tinc clar el dia de demà, de moment visc l’avui i intento fer-ho de la millor manera. Qui sap si algun dia informaré als terrícoles des d’un planeta llunyà...
Amb la tecnologia de Blogger.
Powered by WordPress
©
Una periodista en pràctiques... - Designed by Matt, Blogger templates by Blog and Web.
Powered by Blogger.
Powered by Blogger.
0 comentaris: