Considero que un dels elements més importants de periodisme és que ha d’oferir un fòrum públic per la crítica i el comentari. Això significa que ha de proporcionar informació de manera objectiva perquè cadascú la interpreti de manera subjectiva i es creï la seva pròpia opinió sobre aquesta realitat. Per tant, el periodisme ha de donar al ciutadà aquesta base per a la formació de la pròpia crítica.

El prototip de l’habitatge té 4 habitacions dobles, amb un preu de 146.000 euros. Fotografia extreta de la pàgina web http://www.newlifeconcept.com/, creada pel grup d’arquitectes López-Pedrero-Roda.

L’equip d’arquitectes López-Pedrero-Roda han ideat un nou sistema de construcció anomenat a240 caracteritzat per ser un habitatge amb forma de tub dissenyat per assolir una gran eficiència energètica. El desenvolupament del projecte s’ha portat a terme a Vilobí d’Onyar (Girona), on s’ha creat un prototip de l’habitatge.

“El nou sistema constructiu intenta resoldre l’eficiència en la construcció i en l’ús dels habitatges”, explica en una entrevista Pere Pedrero, un dels arquitectes del projecte. Aquest es basa en la combinació de tres tipus d’anelles estructurals. Un està format per una base i dos arcs cecs, el segon és cec per un costat i obert per l’altre, i el tercer tipus està obert pels dos costats. Les obertures laterals es poden utilitzar per connectar les altres anelles, cosa que permet ampliar la casa amb facilitat.

L’avantatge d’aquest sistema constructiu per sobre dels altres és que permet un preu tancat de l’habitatge, una rapidesa d’execució de 3 mesos i una gran eficiència energètica. “L’edifici està ben orientat per aprofitar els guanys solars i assegura un alt grau d’aïllament i estanqueïtat, la qual cosa permet mantenir la temperatura interior de l’edifici sense necessitat d’un consum extra d’energia”, comenta Pedrero.

En quant als usos de la construcció, l’arquitecte declara que “està pensada bàsicament com a habitatge, però també permet usos hotelers, espais expositors, oficines...”.

Fragment de l’entrevista

-      - En què es basa el projecte a240?

És un nou sistema constructiu que intenta resoldre l’eficiència en la construcció i en l’ús dels habitatges.

L’eficiència en la construcció vol dir elaborar el màxim d’elements constructius en fabrica per així assegurar el màxim de qualitat, la reducció de terminis d’execució de l’obra i una coordinació de tots els oficis que intervenen en la construcció de l’obra.

L’eficiència en l’ús significa que les prestacions de l’edifici permetin una màxima eficiència energètica i assegurar la màxima facilitat de gestió i manteniment de les instal·lacions. Hi ha tota una galeria d’1,4 metres d’alt on hi ha totes les instal·lacions i això permet la seva reparació o modificació sense afectar l’ús de l’habitatge. Un programa informàtic gestiona totes les instal·lacions i avisa en cas d’avaria i proporcions consum i costos.

       - Quin són els avantatges d’aquest nou sistema constructiu?

Et permet un preu tancat de l’habitatge, una rapidesa d’execució de tres mesos amb una gran eficiència energètica.
El nou sistema constructiu a240 et permet un preu tencat, una execució de 3 mesos i una gran eficiència energètica. L’edifici està ben orientat per aprofitar els guanys solars i assegura un alt grau d’aïllament i estanqueïtat, la qual cosa permet mantenir la temperatura interior de l’edifici sense necessitat d’un consum extra d’energia. 

Comentari de l’entrevista

Fer aquesta entrevista m’ha permès aprofundir sobre un tema que no coneixia gaire. A més, m’ha servit per portar a la pràctica els passos necessaris per dur a terme tota entrevista i donar-me compte de la importància del treball previ a aquesta (definir el subjecte, el tema, pensar què vull saber, documentar-me, preparar les preguntes de manera ordenada...). També cal destacar la importància de la improvisació al llarg de l’entrevista, ja que a mesura que aquesta avança, inevitablement surten nous temes o enfocs que la remodelen i la redirigeixen.

“Àvia; per què hi ha tanta sorra a la platja?”. Aquesta és la gran pregunta que va plantejar una nena de tres o quatre anys una tarda d’estiu a la platja de Palamós. Aquesta criatura ara s’ha fet gran i ha decidit estudiar periodisme. 
Des de petita he sigut una persona amb una gran curiositat per les coses del meu voltant, fet que m'ha portat a ser indecisa a l'hora de prendre decisions en l'àmbit dels estudis, ja que m'interessaven temes molt diversos i de branques totalment diferents. He acabat optant per la carrera de periodisme perquè considero que et dóna una base general (possiblement una mica de tot i una mica de res) i que toca, en certa mesura, molts dels temes que m’interessen.

Com a futura periodista aspiro a gaudir amb la meva feina i ser útil a la societat. Considero que si aconsegueixo complir aquests dos objectius em sentiré bé amb mi mateixa i seré feliç fent el que faci.

Després de llegir el catastròfic i tràgic llibre de la Explosión del periodismo, he començat a veure el panorama periodístic amb cert temor i respecte. Tot i això, considero que el fet que el periodisme com a professió estigui passant per un moment de decadència és quelcom inevitable, ja que tot té els seus moments àlgids i, conseqüentment, el seu declivi. Per tant, tenint en compte que tota crisi és transitòria, ara tenim la oportunitat de canviar les coses i tornar a ascendir. Per fer-ho, considero que és important la figura d'un periodista innovador que modeli un nou sistema que s'adeqüi a la societat i a les necessitats del moment present.